Adultesa

  • Hi ha qui pateix de l’exigència social a la que estem sotmesos: competitivitat professional, conciliació familiar, vida social magnificada, crisi econòmica, societat líquida segons la terminologia del sociòleg Zygmunt Bauman, convivència amb les noves tecnologies…
  • Hi ha qui la soledat l’inunda i les relacions socials i familiars han estat menys reconfortants.
  • Hi ha qui no acaba d’encertar en les decisions que va prenent i el sentiment de fracàs es va repetint.
  • Hi ha qui està cansat i malhumorat i sent que ja no pot aguantar més,…

Són diferents formes de patiment psíquic que necessita ser escoltat, pensat, acompanyat i replantejat, per tal de poder sentir que hi ha una sortida vàlida al malestar.


Psicoteràpia

La forma amb que es pot classificar aquest malestar és diversa: símptomes depressius i/o maníacs, ansietat o atacs de pànic, somatitzacions, simptomatologia obsessiva, fòbies, trastorns de personalitat, trastorns de conducta, mala gestió del control dels impulsos, problemes d’atenció i concentració, disfuncions sexuals, estrés en general i post-traumàtic, hipocondria, addiccions, baixa autoestima, dificultats en les habilitats socials, discapacitats, alguns quadres de trastorns psicòtics…

Des de la psicoteràpia per adults, es busca generar un clima de confiança on es pugui atendre el malestar i s’hi pugui pensar. D’aquesta manera, es podrà analitzar què és el que produeix el dolor i repensar-hi la implicació, elaborar i acceptar les limitacions i equilibrar els recursos amb les pors. El millor digestiu per les situacions de malestar i conflicte és el poder posar paraules al patiment i aclarir el focus d’angoixa per poder veure què pot fer-se amb allò que preocupa. Solen ser processos llargs que arriben a aconseguir beneficis que es manifestaran en les diferents àrees de la vida.

Atenció farmacològica

De vegades és requerida un ajuda farmacològica per poder sospesar el malestar i les angoixes de segons quines situacions. Aquest tipus d’intervenció no aborda la causa del problema, però sí pot facilitar el treball, donat que pot minorar el grau d’angoixa i, així, permetre treballar la problemàtica interna a través del mètode psicoterapèutic. Els psicòlegs no estem autoritzats per prescriure medicació i és per aquest motiu que caldrà contactar amb un professional extern, amb qui es mantindrà la coordinació necessària pel bon desenvolupament del procés.